dimarts, 30 de gener de 2018

Crítica: The Mechanic, de Marc "Elvis" Priestley

Els Reis van portar un parell de llibres. El d'en Button encara no l'he llegit, vaig començar per el relat d'un ex-mecànic de McLaren...



The Mechanic. The Secret World of the F1 Pitlane.

Marc "Elvis" Priestley
Yellow Jersey Press
ISBN: 9781787290006
243 pàgines
Anglès
2017



(Traduït de l'anglès) A l'atmosfera de molts octans del pit-lane de la Fórmula 1, els pilots són normalment els que estan sota el focus. Però sense el coneixement tècnic i la determinació dels seus mecànics, cap pilot podria esperar pujar al podi. Aquests són els homes que fan cada campió del món, i cada error pot tenir conseqüències greus.

A McLaren les exigències als mecànics són altes, però no tot és feina sense fi. Aquesta gent pot deixar-se anar molt fort. Ja sigui en festes a iots luxosos a Mònaco o reportatges fotogràfics elaborats en avions a zero gravetat, aquest és un món excitant dins i fora de la pista.

L'ex-mecànic número u de McLaren, Marc "Elvis" Priestley, ens mostra alguns dels secrets més exagerats i les rivalitats més aferrissades, tot empès per la determinació per guanyar. 


Això és la Fórmula 1 com mai l'has vist.


De llibres de mecànics de Fórmula 1 n'hi ha anat havent amb el pas dels anys. Els de Steve Matchett potser són els més coneguts, però fa anys hi havien els de mecànics de Lotus i BRM, i fa 4 anys Michael Oliver va publicar un recopilatori d'històries de diversos mecànics de diferents equips.
Per tant, el tema tocat no és nou, però sempre és interessant. Amb el temps les coses van canviant i tot i que Marc "Elvis" Priestley va deixar McLaren el 2009, el seu és potser un dels llibres més actuals sobre el tema.

En Marc comença parlant de com es va aficionar al món del motor, vivint a prop de Brands Hatch. Un cop adult va començar a treballar en equips de categories inferiors mentre anava enviant currículums, i finalment McLaren va fitxar-lo l'any 2000. Curiosament, Priestley explica que el mateix dia que l'escuderia de Woking va confirmar-li que l'agafaven, havia començat a Prodrive, a on feien els Subaru del mundial de ral·lis. Va deixar l'equip de David Richards pel de Ron Dennis...

El cap de McLaren és protagonista al llibre. L'autor va entrar a l'equip abans de que l'equip es traslladés a l'actual McLaren Technology Center dissenyat per l'arquitecte Norman Foster, i fa referència a fets de les dues seus així com les diverses manies gairebé obessiu-compulsives de Ron Dennis. Dit això, Priestley també mostra lleugerament la cara més amable del cap, de Martin Whitmarsh i d'altres personatges... especialment quan els mecànics, deixant-se anar en algun bar després d'una llarga setmana de feina, creaven algun problema indigne del "nivell McLaren".

Si passem a la part purament esportiva, trobem retrats molt interessants especialment de Kimi Räikkönen, Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Podríem dir que la relació més propera de l'autor va ser amb el finlandès, del qual n'explica unes quantes anècdotes que defineixen força bé a la persona. Evidentment l'any de Hamilton i Alonso junts és més dur i Priestley és crític amb els dos. M'ha agradat que oferís una visió equitativa, criticant també Hamilton i la divisió que -ja abans de la temporada- es va formar a l'equip.

Resumint, crec que és un bon llibre. No aprofundeix molt tècnicament, però si dona un cop d'ull a la vida d'un mecànic a la primera dècada del segle XXI, a més de parlar d'un dels capítols més polèmics de la història recent. Tot ben endreçat amb nombroses anècdotes que fan la lectura amena.


M'ha agradat: Molt interessants els retrats que fa dels pilots amb que va treballar i les històries internes de McLaren.

No m'ha agradat: Potser hauria pogut aprofundir més en algun tema, però l'estil del llibre ja és així, pinzellades.

dimecres, 27 de setembre de 2017

Reflexions abans de diumenge

Aviam. Què ha fet el Gobierno de España per mirar de que abandonem la idea d'una Catalunya independent i vulguem seguir formant part d'Espanya?

-Recollir 4 milions de firmes contra l'Estatut perquè no podien guanyar a Zapatero
-Provocar la retallada i anul·lació de parts de l'Estatut
-Amagar el cap sota l'ala políticament i judicialitzar-ho tot
-Ajustar la legalitat a l'ordre de la vicepresidenta
-Denunciar fins i tot el més mínim intent de debat del referèndum
-Queixar-se perquè la majoria al Parlament aprova la llei del referèndum
-Enviar la Policia
-Enviar la Guàrdia Civil
-Enviar-los com si anessin a la guerra
-No enviar-los a l'aeroport quan feien falta
-No enviar-los en alerta 4 de terrorisme sinó perquè hi pot haver un referèndum
-Gastar-se milions d'euros cada dia per llogar tres vaixells
-Voler tapar el Piolín
-Refusar la creació de 500 noves places de Mossos en alerta 4 de terrorisme
-No donar accés als Mossos a 1000 armes en alerta 4 de terrorisme
-Vetar l'accés dels Mossos a Europol
-Requisar cartells i paperetes
-Violar la correspondència
-Voler apropiar-se dels Mossos posant un personatge acusat de tortures
-Intentar entrar a la seu d'un partit polític sense ordre judicial
-Vetar actes polítics
-Dir-nos que hem de complir la llei tot i que ells no la compleixen
-Treure Pujol i el 3% a passejar sempre malgrat que la seva corrupció hagi robat infinitament més
-Aplicar l'article 155 de facto sense passar pel Congrés
-Tallar el finançament d'investigadors i recerca
-Tallar el finançament d'entitats no polítiques
-Dir-nos nazis, etarres, bolivarians i nord-coreans
-Tenir com a primer gran argument: "¿qué pone en tu DNI?"
-Tenir com a segon gran argument: "¿dónde jugará el Barça?"
-Tenir com a tercer gran argument: "No podréis ir a Eurovisión"
-Tenir com a últim argument l'amenaça i la violència.
-Tancar pàgines web
-Comminar als operadors de telefonia a tallar l'accés a determinades webs
-Fer una causa general contra l'independentisme
-Propassar-se un fiscal de competències sense que passi res
-Incomplir reiteradament sentències del seu estimat Constitucional
-Incomplir reiteradament l'Estatut que ara tant estimen
-Portar qualsevol llei al TC encara que sigui un tema gens indepe com la pobresa energètica
-Crear una policia política per atacar als rivals
-Publicar informes de comptes a Suïssa falsos
-Dir a diputats catalans que no cal que tornin al Congrés
-Finançar la Fundación Francisco Franco
-Recórrer la prohibició dels toros a Catalunya
-Ser format pel partir amb més casos de corrupció del país
-Dir-nos que no mesclem esport i política
-Intentar espanyolitzar els nens
-No complir amb les inversions a Rodalies però sí a Madrid
-No deixar-nos acollir refugiats
-Rescatar bancs dient que no costaria res però al final si que ens costa 50.000 milions
-Promoure un model d'estat basat en escanyar treballadors i jubilats
-Buidar la guardiola de les pensions
-Crear una llei mordassa per silenciar i criminalitzar els rivals
-Mentir repetidament sobre resultats d'eleccions i la "majoria silenciosa"
-Però al mateix temps no voler saber quants som en un referèndum
-Pressionar altres països des de les ambaixades
-Amenaçar funcionaris i directors d'instituts
-Destruir-nos el sistema sanitari

Ui si, sento una espanyolitat per dins meu... M'agraden moltes coses d'Espanya i hi tinc grans amics i de fet els seguiré tenint passi el que passi. Però no vull estar sota aquest Gobierno que, vista l'oposició, manarà a Espanya 15 o 20 anys més com a mínim.

Perdoneu, però el dia 1 d'octubre tinc feina. Haig d'anar a votar SÍ (i veure una cursa de Fórmula 1, també!) 





dimarts, 29 d’agost de 2017

Eviteu els mitjans d'incomunicació

Sempre m'ha agradat escriure i crec que sé com ha de ser un periodista, tot i no ser-ho. De fet no vaig ni acabar primer estudiant-ho a distància massa tard i massa car. Però si recordo haver estudiat quelcom de la història del periodisme, que deia que particularment aquí a l'Estat no hi havia hagut escoles de periodisme fins als anys 60 o 70.

Abans, el periodista, com el polític, eren persones de vocació. El periodista ve motivat per voler saber la veritat de les coses, i de fet sempre ha tingut una funció de servei públic al destapar veritats incòmodes que persones poderoses no volien que sabéssim. 
La base del periodisme es preguntar-se el per què de les coses i explicar-ho, però segueixen sent així o els periodistes han passat a ser simples empleats d'una cadena de transmissió que simplement escriuen el que toca?

D'un temps cap aquí, les coses han canviat. Els mitjans de comunicació ja no són empreses independents sinó que formen part de grans conglomerats empresarials amb diversos interessos que precisament no casen massa amb una política de transparència.
Per altra banda, Internet i les xarxes socials han provocat un canvi que els mitjans han abraçat de manera errònia: en comptes de donar informació fidedigna a través dels nous canals que existeixen avui dia, simplement fan servir aquests canals per ser més ràpids que els altres. Tant hi fa que potser dos dies després es desmenteixi la informació...

Particularment en aquest país del qual encara formem part, veiem a diari manipulacions de fotografies, titulars tendenciosos i informacions sense contrastar. Som en un país on els polítics truquen als consells d'administració per dir-los el que han de posar. Això ja no són mitjans de comunicació sinó simples responsables de relacions públiques de partits polítics.

Un diari pot, i ha de tenir una línia editorial. Pots ser més de dretes o d'esquerres, però el que per a mi és inadmissible és la mentida sistemàtica, la manipulació.
Si els periodistes no són un contrapès respecte a les pràctiques poc ètiques o fins i tot delictives dels polítics; si els periodistes no defensen la seva independència vers un món cada cop més empresarial i salvatgement capitalista; si els periodistes prefereixen fotre's un tiberi amb la persona X abans que denunciar els seus delictes, el periodisme morirà.

Ja que és molt complicat canviar els mitjans de comunicació, trieu i deixeu de comprar-los, escoltar-los o llegir-los online. Els números de vendes, d'oients, d'audiència o de clics són els que avui en dia els pot fer mal.
Eviteu els rumors infundats. Eviteu les fotografies amb photoshop. Eviteu el groguisme i els titulars sensacionalistes. Eviteu les notícies sense contrastar. Eviteu la rapidesa per la rapidesa. Eviteu els articles tendenciosos. Eviteu el reductio ad Hitlerum. Desconfieu dels suposats "digitals" per Internet i comproveu les fonts. No us creieu tot el que corre per Internet.
Sapigueu qui us escriu, qui us parla i de quin peu calça. Fieu-vos del periodista crític amb les seves pròpies idees i desconfieu del que pretén imposar una veritat única i incontestable. Fieu-vos, també, del currículum d'un periodista. Busqueu sovint la segona opinió.

Avui en dia informar-se és més fàcil que mai. I saber quan ens enganyen també és més fàcil que mai. Una cerca ràpida aviat ens dóna resultats del que volem saber. Utilitzem aquesta informació i fem-la servir, perquè si deixem que ens manin corruptes o delinqüents potser es que alguna cosa no estem fent bé.